i què dir-te si totes ses coses, ses nostres coses, estàn surant encara entre bombolles d'aire blanc, i entre els blaus i els verds suram també nosaltres, també sa pell de les ones, sa pell dels records, sa pell de ses algues i sa pell de ses gotes de sa pell?
S'aigua, ses bimbolles
ResponEliminamai es rendeixen
i recuperen
sa seva forma.
Però sempre hi podem tornar a botar,
tornar a pujar i baixar,
destrossar sa línia pàtina des d'una roca
i tornar a ser immortals.
i què dir-te si totes ses coses s'enfonsessin?
ResponEliminai què dir-te si totes ses coses arribessin al fons?
i què dir-te si sa llum no arribés a totes ses coses?
mai
ses bombolles pujarien, sa pell suraria,
i nosaltres... continuariem!
Fa dies que el llegeixo i cada dia em sembla més preciós... Tots els sabors de la pell. Fantàstic.
ResponElimina:) uau, moltes gracis! i quins poetes estau fets vosaltres 2!
ResponElimina